Esclavitud : una història global inacabada / text de Martín Rodrigo Alharilla
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 32-43 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

Més de 12 milions de persones van ser embarcades contra la seva voluntat en algun punt de les costes africanes per ser venudes com a esclaves a Amèrica. Ni Catalunya ni la resta de l'Estat espanyol no van ser actors històrics menors en aquest comerç aberrant, però, a diferència d'altres indrets, no hi ha una memòria pública i col·lectiva del nostre passat esclavista.

Barcelona, port d'esclaus : l'esclavitud a la ciutat medieval / text d'Arnau Cònsul ; amb l'assessorament de Roser Salicrú
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 46-53 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

A mitjan segle XV, la capital catalana va viure un autèntic segle d'or de l'esclavitud. Aquell costum venia d'antic, però es va disparar d'ençà de l'epidèmia de pesta negra, el 1348, quan la possessió de mà d'obra esclava va deixar de ser exclusiva dels estaments privilegiats i quan els propietaris d'esclaus es van adonar que tenir un captiu podia ser un negoci molt beneficiós.

Capitans negrers : com s'organitzava una expedició negrera? / text d'Alfred Bosch
Bosch, Francesc


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 54-59 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

A partir del 1821, el comerç d'esclaus es va convertir en una pràctica il·legal. Malgrat aquest entrebanc, el negoci no va decaure; de fet, es va triplicar. La història del bergantí Tellus i la del seu capità, Joan Font Fors, són un exemple extraordinari del paper significatiu que van tenir els catalans en aquest sector.

Dins una factoria africana : els esclavistes catalans a Àfrica / text de Gustau Nerín
Nerín i Abad, Gustau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 60-67 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

Al segle XIX es van enviar europeus a Àfrica amb la missió de comprar esclaus i facilitar-ne l'embarcament als vaixells. Eren els anomenats 'factors', entre els quals hi havia catalans. Per exemple, els germans Rovirosa, que van instal·lar una factoria negrera a Cap López, a l'actual Gabon, des d'on compraven persones que enviaven per mar al Brasil i a Cuba.

Malson a la plantació : ser esclau a Cuba / text d'Agnès Rotger
Rotger i Dunyó, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 68-77 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

Dotze milions i mig de persones van ser obligades a viatjar d'Àfrica a Amèrica amb una única finalitat: ser venudes com a esclaves. A aquells que tenien la sort d'arribar vius a Cuba, encara els esperava un altre infern: la vida als ingenis, les finques on es produïa el sucre. Desenes de catalans, propietaris d'aquells negocis, van generar grans fortunes gràcies a l'explotació d'aquesta mà d'obra.

El Retorn a la metròpolis : les inversions del capital negrer / text: Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 78-87 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

L'esclavisme explica l'origen d'algunes de les grans fortunes que al segle XIX estaven en mans de catalans. Prohoms que tornaven a Barcelona des de les Antilles enriquits de manera ràpida i amb un objectiu: reinvertir el capital que havien guanyat a Cuba i a Puerto Rico en els nous sectors econòmics. Hauria estat possible el creixement de Barcelona i de Catalunya sense aquest capital obtingut del comerç d'humans?

Ruta per la Barcelona esclavista : els vestigis de l'esclavitud



En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 88-89 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

Barcelona no pot negar la seva relació amb l'esclavitud. Cent vuitanta-cinc anys després de l'abolició d'aquest sistema a Espanya (1837), que no vol dir la seva eliminació, encara se'n poden veure traces i vestigis materials als carrers.

L'Esclaviut avui : esclaus del segle XXI / text: Cristina Úbeda
Ubeda, Caterina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 90-95 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

Gairebé cinquanta milions de persones viuen en situació d'esclavitud avui dia. Una xacra que afecta tots els països del món, incloent-hi les anomenades economies desenvolupades, que importen productes que s'han obtingut en condicions inhumanes.